La Sequera i el Arbres

La Sequera i els Arbres.

 

Fa dies que podem observar com  a la part nord de la comarca els roures  i altres  arbres de fulla caduca  s’estan esgrogueint. Fent el trajecte entre Sant Quirze i Vidrà també ho podem veure a les fagedes de la obaga de Bellmunt.  És la conseqüència de la sequera que pateixen algunes zones de la comarca, i que enguany afecta especialment del Voltreganès cap al Bisaura, on porten un parell de mesos amb molt poca pluja.

Davant la sequera els arbres reaccionen  tancant el flux de saba que va cap a les fulles, per evitar la pèrdua d’aigua per transpiració. De fet és el mateix que passa a la tardor, amb l’arribada del fred deixen de bombar  la saba cap al fullatge per evitar  la congelació que suposaria la mort de l’arbre. Aleshores la fulla, mancada de la seva “alimentació”  s’asseca i es mor. I no torna a rebrotar fins que arriba el bon temps i es restableix  el circuit de la  saba.

A la nostra comarca les tempestes d’estiu solen tenir un recorregut Nord-Sud. Neixen al Pirineu i baixen per la vall del Ter, i deixen força pluja a les zones on ara veiem els arbres patir. Enguany però  aquestes tempestes no ha seguit el recorregut habitual, i, o bé han vingut de ponent, o bé s’han format i descarregat a la part més central de la Plana. A llocs com a Vic o Taradell hi han deixat anar  una bona quantitat d’aigua que  ha fet que el paisatge romangui ben verd a hores d’ara.

Aquestes sequeres més o menys  locals ja ha succeït altres anys. Sense anar més lluny , l’any passat a principis d’estiu els roures ja s’assecaven  a les carenes de l’Enclusa a Taradell, després entre mig juliol i mig agost hi van caure uns 160 litres, i tot va tornar a reverdir.

I no fa masses  anys també cap a  Bracons i els solells de l’Esquirol hi va haver una  gran mortaldat de roures i alzines, sobretot a les zones amb menys gruix de terra on se’ls hi van arribar a assecar les arrels.

Les sequeres no afecten de la mateixa  manera  a tots els arbres. En general els arbres  de climes  menys acostumats a les sequeres tenen un sistema d’arrels menys profundes i per tant més  exposades  en cas de manca de pluja. En canvi altres arbres com l‘alzina, que viuen en climes  on les sequeres són més habituals, tenen unes arrels que baixen més fondo. També les fulles del arbres de zones menys plujoses són més fortes i amb menys superfície de evaporació que els caducifolis propis de climes més humits.

El que veiem aquests dies és conseqüència del cicle irregular de precipitacions de l’estiu mediterrani, i de la major  o menor adaptació que hi tinguin el arbres. Ha passat, passa, i tornarà a passar. Normalment els arbres que ara veiem esgrogueir tornaran a  tanyar, sinó hi són a temps aquest any ho faran la primavera que ve.

La vida, amb alts i baixos, sempre se’n surt.

Pere Espinet Godayol

AMO (Agrupació Meteorològica d’Osona).

%d bloggers like this: